Pbulicat a Sentit Crític el 18 de setembre de 2014
La independència, aquella fita que sembla cada cop menys llunyana, és per a moltes sinònim de llibertat i de sobirania plena, d’emprendre un vol lliure de lligams imposats. La majoria sabem, però, que la realitat és molt més complexa, i que la sobirania i la independència reals han d’anar molt més enllà d’un canvi de fronteres físiques. Tenim al davant l’oportunitat de construir un nou marc de referència, i en aquest viatge que emprenem la qüestió del deute ha de ser un eix central dels debats sobre fins on volem arribar.
Fins ara, s’ha parat atenció en el deute que heretaríem de l’Estat espanyol. Però cal posar atenció també a decidir què fem amb els deutes “propis”, els generats per les administracions públiques catalanes, i en especial l’astronòmic deute acumulat per la Generalitat de Catalunya. Uns deutes acumulats envers els mercats financers (principalment bancs nacionals, espanyols i internacionals), però sobretot envers el mateix Estat espanyol.
Text: Sergi Picazo i Roger Palà / Il·lustració: Jordi Borràs. Publicat el dimarts , 16 setembre 2014 a Sentit Crític
Un document intern del Govern català al qual ha tingut accés CRÍTIC detalla partida per partida el deute de la Generalitat amb 120 bancs espanyols, internacionals i catalans. El document revela que Catalunya deu 27.300 milions d’euros (més de la meitat del total del deute) només a 20 d’aquestes grans entitats. El rànquing l’encapçalen CaixaBank i el BBVA.
L’informe que publicarà a l’octubre la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, que conté dades obtingudes a través de la Candidatura d’Unitat Popular, revela que 20 bancs privats, catalans i internacionals controlen un 52% del deute de Catalunya, és a dir, 27.300 milions d’euros. Segons aquest document, datat a gener de 2014, el rànquing de creditors de la Generalitat l’encapçalen CaixaBank i el BBVA, amb 7.300 i 7.100 milions d’euros pendents de pagament. Els segueixen entitats com ara Bankia (2.239 milions), el Banco Santander (2.107 milions), el francès Crédit Agricole (1.893 milions) o el belga-espanyol Dexia Sabadell (1.117 milions). Cal tenir en compte que es tracta de dades de gener, i que a finals d’any el deute català amb la banca privada i amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) serà encara més alt. La informació permet constatar l’alta dependència del deute intern i extern d’una Generalitat amb 847 operacions de crèdit pendents de pagament fins a l’any 2044.
Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia. Asumiremos que está de acuerdo con esto, pero puede optar por rechazarlas si lo desea. + INFO ACEPTAR
Política de privacidad y cookies
Resumen de privacidad
Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia mientras navega por el sitio web. Fuera de estas cookies, las cookies que se clasifican según sea necesario se almacenan en su navegador, ya que son esenciales para el funcionamiento de las funcionalidades básicas del sitio web. También utilizamos cookies de terceros que nos ayudan a analizar y comprender cómo utiliza este sitio web. Estas cookies se almacenarán en su navegador solo con su consentimiento. También tiene la opción de optar por no recibir estas cookies. Pero la exclusión voluntaria de algunas de estas cookies puede afectar su experiencia de navegación.
Las cookies necesarias son absolutamente esenciales para que el sitio web funcione correctamente. Esta categoría solo incluye cookies que garantizan funcionalidades básicas y características de seguridad del sitio web. Estas cookies no almacenan ninguna información personal.
Pbulicat a Sentit Crític el 18 de setembre de 2014
La independència, aquella fita que sembla cada cop menys llunyana, és per a moltes sinònim de llibertat i de sobirania plena, d’emprendre un vol lliure de lligams imposats. La majoria sabem, però, que la realitat és molt més complexa, i que la sobirania i la independència reals han d’anar molt més enllà d’un canvi de fronteres físiques. Tenim al davant l’oportunitat de construir un nou marc de referència, i en aquest viatge que emprenem la qüestió del deute ha de ser un eix central dels debats sobre fins on volem arribar.
Fins ara, s’ha parat atenció en el deute que heretaríem de l’Estat espanyol. Però cal posar atenció també a decidir què fem amb els deutes “propis”, els generats per les administracions públiques catalanes, i en especial l’astronòmic deute acumulat per la Generalitat de Catalunya. Uns deutes acumulats envers els mercats financers (principalment bancs nacionals, espanyols i internacionals), però sobretot envers el mateix Estat espanyol.
