Per Eduard Martín-Borregon / Twitter: @emartinborregon [Castellano]

En què consisteix una auditoria?

Auditar és analitzar, estudiar i veure la veracitat d’uns comptes. El que fa un auditor professional és anar a una empresa, demanar els comptes, els estudia una miqueta i comença a fer preguntes. A partir d’aquestes preguntes i respostes és com s’analitzen els números. Al final l’auditor acaba presentat un informe que confirma la veracitat, o no, dels comptes presentats.

I com facilita l’auditoria ciutadana la vostra eina?

El software OCA(x), la base dels OCM (Observatoris Ciutadans Municipals), visualitza els pressupostos dels municipis i facilita que la ciutadania pugui realitzar preguntes de manera oberta. Ja fa anys que hi ha ciutadans, col·lectius i ONG que miren d’alliberar informació municipal a través d’instàncies, demanant informació que hauria de ser pública. Els OCM faciliten que aquestes preguntes siguin públiques. Com que ho fan en obert i públicament aquestes consultes guanyen força.

Però els ajuntaments donen la informació necessària per ser auditats?

A l’Estat Espanyol hi ha uns 8.200 municipis, depèn de cada ajuntament si hi ha la informació necessària. Però el fet de tenir-ne els comptes és el punt de partida, els números per sí sols no donen més informació, cal preguntar, ampliar informació i fer-ne un seguiment.

Com s’està rebent aquesta iniciativa als ajuntaments?

Tot just acabem de començar, encara no tenim respostes d’ajuntaments i no podem veure quina serà la seva posició. Però el projecte neix d’un altre de més extens de la PACD, i sí que estem rebent trucades de regidors que s’interessen per la transparència i busquen aprovar mocions antideute.

Servirà per destapar nous casos de corrupció?

I tant que es pot trobar corrupció! La gràcia d’aquesta eina és que aquestes irregularitats te les posa en un context. Si enfoquem la corrupció i les despeses que es generen de manera fraudulenta podrem veure la importància que realment té dins les arques municipals. Volem que cada vegada hi hagi més gent que entengui com es gestiona un ajuntament, d’on provenen els ingressos i que tingui ganes d’incidir-hi. L’objectiu és que la ciutadania vegi que sumar i restar ho sabem fer tots, i que exigeixi participació.

Quants OCM hi ha actualment en funcionament?

De moment n’hi ha dos funcionant i n’estem obrint 7 o 8, i això que no hem començat a fer-ne difusió extensa! No m’estranyaria que a final d’any hi hagi més de 40 dins l’àmbit estatal, i en l’àmbit internacional també hi ha col·lectius interessats. Però deixant de banda el número d’OCM oberts, hem de tenir en compte que obrir una web és fàcil, cal que la ciutadania de cada municipi conegui i utilitzi l’eina, així com un equip de treball que gestioni la informació.

Quins són els següents passos del projecte?

Els OCM es podrien aplicar a les comunitats autònomes o fins i tot a l’estat. Si anem més enllà, podríem trobar cooperatives o empreses d’economia social que es prenguin la transparència seriosament i ofereixin els seus comptes a través de la mateixa eina i permetin que la gent faci preguntes… tot un canvi de cultura.

Quan veurem un Observatori Ciutadà de la Generalitat?

Nosaltres ho estem potenciant en l’àmbit local per motius ideològics: és l’espai on la ciutadania pot fer més pressió. A mi personalment em fa una mica de por que surti l’Observatori Ciutadà de la Generalitat. La tendència general de tothom és començar per les administracions més grans, però això fa que fàcilment perdem de vista que, si no som capaços d’incidir en el nostre ajuntament, Madrid i Brussel·les queden molt lluny.