Aquest deute és una conseqüència de la crisi i no la seua causa. El seu pagament és la justificació que s’està utilitzant per arecaptar de forma injusta, per mitjà dels impostos indirectes (aquells que no tenen relació amb el nivell d’ingressos) o els copagaments, i disminuir despeses públiques destinades a serveis de primera necessitat (sanitat, educació, serveis socials, dependència), i prestacions per a les quals ja s’havia cotitzat (les pensions i la desocupació). Però també serveix per a justificar la privatització dels serveis públics, dient -falsament- que és per a abaratir-los i millorar la seua gestió quan l’objectiu real és fer-los funcionar segons les necessitats de benefici de grans empreses i entitats privades.
Totes aquestes mesures i retallades són ideològics, ja que en realitat no vénen dictats per la contenció del dèficit ni per la recuperació de l’economia. De fet, no s’estan generant recursos productius reals sinó destruint xicotetes i mitges empreses, i se segueix donant contractes selectius basats en pràctiques corruptes. I se sap que totes aquestes mesures dels governs i de la Troica són perjudicials per a l’activitat econòmica, tal com ha reconegut el mateix FMI. De fet, després de 3 anys de retallades, la despesa pública ha augmentat (fonamentalment pel rescat als bancs i per la destrucció d’ocupació), el dèficit de l’estat no s’ha reduït de forma significativa, i el deute públic ha crescut del 62% en 2010 al 92% en 2013. Aplicant polítiques similars, alguna cosa semblat ha ocorregut a Grècia i Portugal. Aquesta «contenció» del dèficit solament porta a la paràlisi econòmica i al fet que uns pocs acumulen quantitats ingents de diners.
Un aspecte d’aquestes polítiques de «contenció» del dèficit són les retallades als quals s’obliga a les autonomies i als ajuntaments. Encara que el deute publica és fonamentalment de l’estat central, són els ajuntaments, juntament amb la Generalitat -les administracions mes properes a la ciutadania-, els que pateixen retallades en els seus pressupostos i veuen la seua economia fortament controlada i ofegada per l’administració central i la nefasta reforma de l’articule 135 de la Constitució. A més, al costat de la «contenció» del dèficit, el govern central, en la proposta de modificació de la Llei de Bases de Règim Local -una nova mesura ideològica autoritària-, pretén suprimir l’autonomia municipal així com les seues competències en sanitat i educació. És un atac directe a la ciutadania. La injustícia d’aquestes mesures governamentals és un criteri bàsic i decisiu per a desobeir-les.
La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute del País Valencià (PACD-PV) es va plantejar al novembre de 2012 iniciar una campanya que permetera visualitzar el rebuig a les polítiques dictades pel govern central i a l’ofegament que pateixen les administracions locals i perifèriques. La idea va sorgir a partir de l’aprovació d’una moció municipal a El Pinós (Vinalopó Mitjà) contra la privatització de la sanitat i la sol·licitud de l’auditoria dels comptes de la Conselleria de Sanitat.
La PACD-PV va elaborar mocions municipals per la paralització del pagament i auditoria ciutadana del deute de les administracions, contra el pagament de la part il·legítima de la mateixa, per uns impostos justs i per la derogació de la reforma de l’article 135 la constitució. Aquesta moció va ser presentada, el mes de març de 2013, a Alacant, Alcoi i Muro. Va ser aprovada en aquests 2 últims, i allí van votar a favor grups municipals de Compromís, PSOE, PP i EU. Tanmateix, Alacant, en fallida i amb un deute financer de més de 200 milions, en la seua majoria de naturalesa il·legítima, va rebutjar la moció. Posteriorment s’han presentat a València, Petrer, Dénia, Picassent, Alcúdia, Sagunt, Godella i Foios. En tots aquests casos, els governs del PP, juntament amb l’abstenció o el vot al seu favor del PSOE, han rebutjat identificar el deute il·legítim i defensar el municipi contra el govern central i l’article 135 de la Constitució. En el mes d’abril, les mocions es van presentar al Principat de Catalunya: a Vic, Badalona, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallés i Molins de Rei. En aquests 4 últims, la moció va ser aprovada, i aquests municipis van declarar il·legítim el pagament dels interessos dels prestem concedits per bancs privats al 5.5%, quan aquests han obtingut els diners a menys del 1%. Van votar a favor partits com CiU, PSC, ICV, ERC i CUP, i a Badalona es va comptar amb l’abstenció del PP. A Sant Vicent del Raspeig, el PP ha bloquejat la possibilitat del debat.
Una lliçó que podem aprendre és que els municipis poden manifestar el seu enfrontament a la «contenció del dèficit», a la tirania del deute i a les maniobres de l’administració central, així com defensar els serveis que donen a la ciutadania. Les mocions propiciades per la Plataforma són una eina per a açò. D’altra banda, enfront de l’actuacions de les seues adreces, regidors de partits com el PSOE, CiU o el PP, en alguns dels municipis citats, s’han declarat en contra del pagament del deute il·legítim i de la reforma de la Constitució.
El deute és impagable i en la seua majoria és il·legítima. Per a alliberar uns recursos que permeten satisfer les necessitats bàsiques de la majoria de la població cal deixar de pagar la seua part il·legítima. Un posicionament des d’a baix pot acabar en un rebuig a aquest pagament per part d’uns governs (municipals, de la Generalitat i de l’estat) que es posen al servei de la gent treballadora i de la ciutadania. La paralització del pagament d’un deute il·legítim va ocórrer a Equador en 2007 i a Alemanya en 1945. Equador i Alemanya van eixir de la crisi del deute.
(*): Firmen també aquest article Manuela López i Fernando Paton, en representació de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute-País Valencià