Artículo publicado en el levante y en el diario información
[artículo en Castellano]
En la sessió de les Corts Valencianes del 29 d’octubre de 2015 es va aprovar la Moció 1/IX, sobre la realització d’una auditoria ciutadana del deute. Saludem la iniciativa. Per què? El nou consell del País Valencià s’ha trobat amb més de 40.000 milions d’euros de deute, el 40% del seu producte interior brut anual, més de 8.000 € de deute per valencià. La progressió del deute és notable (en el 2005 era 10.532 milions d’euros) i, per tant, també la dels seus interessos. Aquest deute provoca un col·lapse pressupostari a la Generalitat. Conèixer els perquès de com s’ha arribat a aquesta situació és el que necessita saber la ciutadania, ja que aquesta és qui ha de decidir què fer amb el deute. Aquesta moció pot obrir la porta a la identificació de la part il·legítima o il·legal d’aquest deute.
La Generalitat, d’una banda, ha vist disminuir els seus ingressos de forma il·legítima. Rep menys diners del govern central tant per una infrafinanciació històrica (de 1000 milions anuals) com per una reducció de les transferències derivada de la crisi del 2008. Aquesta disminució de les transferències es deu, en gran mesura, a la debilitat recaptatòria de les agències tributàries causada, en primer lloc, per la decisió política dels diferents governs estatals de disminuir la recaptació fiscal sobre els més rics i de protegir els seus patrimonis, una política fiscal secundada, al seu torn, pel govern del País Valencià (per exemple, amb l’exempció de l’Impost sobre el Patrimoni). I, en segon lloc, per la falta de persecució del frau fiscal. A aquesta debilitat recaptatòria es va sumar l’augment del deute públic derivat del rescat del deute privat de bancs i grans empreses. Com a conseqüència d’açò, la Generalitat s’ha vist obligada a demanar préstecs, i a augmentar, per tant, el seu deute.
D’altra banda, part dels diners públics pot haver-se gastat de forma com a mínim il·legítima: Concerts i concessions de la sanitat pública. Negocis il·legítims, i d’una legalitat que cal provar, com la Fórmula 1, la VolvoOcean Race, l’aeroport de Castelló, la Ciutat de les Arts i les Ciències. Sobrecostes d’empreses públiques com Ciegsa. Són despeses, totes elles, que no cobreixen necessitats bàsiques de la població i que han contribuït a l’augment del Deute.
Alhora que saludem la iniciativa de l’Auditoria, veiem que la mateixa té limitacions importants. Li diuen ´ciutadana´, però observem que, en aquesta, la ciutadania està d’espectadora. La comissió ciutadana -si existeix- no podrà establir les preguntes ni els criteris d’il·legitimitat, tampoc no tindrà accés als documents i contractes, sinó solament als informes ja fets per les Sindicatures de Greuges i de Comptes. En aquest cas, l’Auditoria estaria dirigida, en realitat, pels grups polítics que han controlat (legalment) el funcionamento d’aquestes institucions. Finalment, no hi ha cap referència a les decisions que puguen i deguen prendre’s referent a l’informe final, ni sobre les conseqüències de les il·legitimitats que s’establisquen entorn del deute. Com deliberarà la ciutadania sobre aquest?, amb quins terminis i procediments? les seues decisions seran vinculants? Se li donarà a l’informe final la presentació social que requereix?
Per tot açò, la salutació inicial que fem des de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute-País Valencià no ha d’entendre’s com un xec en blanc. Les insuficiències detectades, al nostre entendre, desactiven el potencial de salut i d’empoderament públic que poguera tenir una auditoria ciutadana real.
