Veïns de Moià – el municipi més endeutat de Catalunya – posen en marxa un Observatori Ciutadà Municipal per fiscalitzar les despeses de l’ajuntament i evitar que es torni a produir l’espiral del deute.
Pulicat a CatalunyaPlural per Benoît Cros l’11 de maig de 2014 [en Castellano]
El juliol del 2011, la petita localitat de Moià, situada al Bages, va atreure l’atenció de tots els mitjans de comunicació. Amb un deute de 21 milions d’euros per un poble de només 5.700 habitants –el que representava el 400% del seu pressupost anual–, Moià assolia el trist rècord del municipi més endeutat de Catalunya. El nou alcalde Dionís Guiteras (ERC), elegit el maig del 2011 després de 28 anys de gestió regidors pertanyents a CiU, es va trobar amb aquesta herència catastròfica i va anunciar que la seva administració estava en una situació de fallida de facto. Ara, dos anys després de la sortida de l’anterior alcalde, la situació ha millorat tot i que l’endeutament encara representa el 240%. Però aquesta evolució positiva ha tingut un preu: el 40% dels empleats municipals han estat acomiadats, els regidors s’han retallat el sou i l’escola de música ha tancat.
Era evitable aquest espiral de deutes? Així ho creu l’Associació veïnal d’afectats pel deute municipal de Moià (ADMM), que ha posat en marxa l’ Observatori Ciutadà Municipal (OCM). Aquest col·lectiu treballa amb una eina disponible online -programada en codi lliure- que recull la informació més detallada possible dels comptes de l’ajuntament i la posa a disposició del ciutadans de Moià a través de gràfics que en faciliten la comprensió. També s’hi poden trobar els detalls del tancament de comptes que permeten saber com s’han gastat realment els diners. Els responsables de l’Observatori es comprometen a transmetre al govern municipal qualsevol aclariment que demanin els ciutadans a través de la bústia de la web.
El cas de Moià és extrem però la pujada de l’endeutament és un fenòmen generalitzat als municipis catalans en els darrers anys: de 4.049 milions d’euros l’any 2008, s’ha incrementat fins als 5.512 milions d’euros el 2012, el que representa una pujada del 36%. És en aquest context que han aparegut els observatoris ciutadans municipals gràcies a l’eina concebuda per la Plataforma per una Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) i que pot ser fàcilment adoptada per altres col·lectius. Actualment hi ha observatoris ciutadans a quatre municipis catalans (així com a la ciutat de Burgos) però la PACD preveu que més d’una desena d’OCM s’obrin durant els propers mesos.
Exigència de transparència
La idea dels impulsors és acostumar la gent a fiscalitzar els seus governs. «Les factures del supermercat són sovint més detallades que els comptes municipals”, critica Enric Pons, membre de la PACD. «Ens hem trobat amb municipis amb un pressupost de 200 milions d’euros que divideixen els comptes en només 12 partides, sense que sigui possible conèixer més detalls”, afegeix. La exhaustivitat de les dades presentades per aquests observatoris ciutadans dependrà de la bona voluntat dels governs municipals. Això no preocupa els impulsors de la iniciativa: «els governs que no donin informació es posaran en evidència», opina Dídac Rinoldi, portaveu de l’ADMM.
L’Observatori de Moià és un pas més de l’associació en la seva lluita per aconseguir més transparència per part de l’Ajuntament. L’alcalde actual ha accedit a involucrar la població i organitza reunions públiques cada sis mesos en les que explica la situació financera del consistori. L’ADMM també va iniciar accions legals contra l’anterior alcalde. En concret, va denunciar possibles irregularitats produïdes en el sí de l’empresa municipal MoiàFutur i en altres obres públiques. Finalment, el Tribunal de Comptes només està acusant l’exalcalde i dues persones més d’irregularitats per un valor de 74.000 euros, malgrat que l’ADMM estimava l’import a 4,4 milions d’euros.
Il·legitimitat del deute
Abans de la campanya per difondre els observatoris municipals, la PACD va promoure mocions que declaren com a il·legítim part del deute municipal, en concret els interessos pagats en el marc del pla de pagament de proveïdors impulsat pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Vuit municipis han adoptat aquesta moció, entre ells alguns importants, com Badalona – segona ciutat de Catalunya – Girona, Sabadell o Cerdanyola del Vallès.
Aquestes mocions critiquen que els ajuntaments hagin de pagar interessos de prop del 6% a uns bancs que s’han finançat a l’1% a través del Banc Central Europeu i en alguns casos, insten els governs municipals a emprendre accions legals per aconseguir la nul·litat d’aquest deute. De moment, però, aquestes mocions no han pogut ser més que resolucions simbòliques, posat que cap govern municipal ha posat en marxa les disposicions previstes. La ciutat de Badalona – governada pel PP – va ser la primera ciutat en prendre aquesta iniciativa el juny del 2013. «Sabiem que l’alcalde no faria res», explica el regidor de ICV-EUiA Alex Mañas. «Del nostre costat, hem encarregat informes a advocats i economistes i els estem esperant per saber quines accions podem emprendre».
El ple de l’ajuntament de Molins de Rei va adoptar el juliol passat una moció que tenia la particularitat de preveure una auditoria ciutadana del deute municipal. Fins ara, però, no s’ha pogut dur a terme per la manca de participació dels veïns. «Volem que sigui una iniciativa ciutadana, que no sigui dirigida des dels partits polítics», apunta el regidor de la CUP, Roger Castillo. En aquest sentit, espera que el multireferèndum del 25 de maig, que inclou una pregunta sobre la legitimitat del deute públic, torni a despertar l’interés dels ciutadans per aquesta qüestió.