Un pressupost és polític
Els pressupostos no són mai, com ens volen fer creure, un instrument tècnic del govern, si no la materialització econòmica de les prioritats polítiques d’un govern. Així, distingeixen el que és «inversió» (els diners públics que reverteixen en l’economia privada en àmbits com la recerca i innovació, el turisme o el finançament de l’ICF) del que és «despesa» (diners públics destinats a educació, salut, benestar i d’altres serveis). És polític considerar la «inversió» com a un instrument per a sortir de la crisi i la «despesa» com una càrrega pública.
Un altra novetat política i no tècnica és la «corresponsabilitat» compartida per sortir de la crisi, en què govern, treballadors públics i ciutadania han de remar plegats per tirar endavant el país: el govern elimina 57 entitats públiques des del 2011, els treballadors hi posen part del sou i la ciutadania socialitza les pèrdues. Des de la PACD denunciem que ni a les empreses ni a la banca se’ls exigeix responsabilitat en la sortida de la crisi i que el govern oblida que no és un agent propi diferent de la ciutadania, n’ha de ser la representació executiva.
Els pressupostos de la misèria
Els comptes que presenta el conseller Mas-Colell no són uns pressupostos socials i deixen clares les prioritats de qui els aprova: en les despeses, l’increment en milions d’euros de la partida d’interessos del deute supera la de Benestar i Família; Justícia augmenta un 0’1% respecte 2013 (perquè inclou financements diferits de la Ciutat de la Justícia) i Educació i Sanitat només augmenten un 0,2%, mentre Interior rep un increment del 0,6%. Pel que fa als ingressos, cal destacar que la Generalitat té greus limitacions alhora de recaptar diners públics. La partida més alta, amb diferència, correspon a les transferències (suposen un 61% dels ingressos) i les solucions que planteja el govern amb ERC són la venda de patrimoni i les concession, és a dir, privatitzar el país. S’aspira a ingressar 847 milions d’euros amb la venda de patrimoni al llarg del 2013. Aquesta xifra, que duplica la de 2012, deixa una Generalitat en dependències de lloguer que ja s’ha venut béns comuns com l’aigua -ATLL, AGBAR-, autopistes, empreses municipals rendibles, transport públic, aparcaments.
Austeritat és misèria
Les mesures d»austeritat preses fins ara no han servit per millorar la situació del deute català, al contrari ha continuat augmentant, tant en interessos com en import total del deute. Des de 2008 al 2014 el deute català ha passat d’un 10,4% a un 30’3% del PIB (de 21.000 a quasi 60.000 milions d’euros). Aquest fet repercuteix en la quantitat d’interessos que paguem entre totes i que a 2014 seran de 2.077 milions d’euros (a l’inici de la crisi eren 919 milions d’euros). Les quantitats que gestiona la Generalitat són d’una despesa de 25.555M€ i uns ingressos de 23.608M€; el deute, per tant, les duplica amb escreix. Sota un augment misèrrim de de la despesa i després de retallar-ne 1.899M€ l’any passat, 1.612 l’any 2012 i 2.267 el 2013 en salut, educació, benestar o cultura, s’amaguen les quantitats necessàries per a pagar els interessos del deute de la Generalitat amb entitats financeres.
Opacitat en el deute català
El deute és un element que condiciona, no només la política estatal, sinó també la catalana, en canvi la transparència brilla per la seva absència. No tenim accés a la informació detallada del deute català ni dels creditors i així ho vam denunciar el 27 de setembre via instància a la Generalitat. Dos mesos després de presentar “La web de Transparència”, el govern continua negant a la ciutadania el que és seu: el coneixement d’on van destinats els diners de les catalanes i els catalans. Destaquem que, malgrat haver creat aquesta web, no ha facilitat els pressupostos complets i en un format treballable. Des de la PACD treballem per tenir informació actualitzada en format obert i compartir-la en les màximes vies possibles i creiem en la necessitat de controlar l’execució dels pressupostos 2014, de la Generalitat i de la resta d’ens que la formen, durant l’any de manera col.lectiva, per això facilitem l’arxiu excel de la previsió de comptes d’aquest any.
Desobeïm
La PACD no pot acceptar l’aprovació d’aquests pressupostos que incideixen en el trencament del país, en la venda dels béns públics i la privatització dels serveis de tothom. Els partits que l’aproven arroseguen Catalunya al centre de l’espiral de deute i és necessari que la ciutadania s’hi oposi. Des de la PACD opinem que els passos a seguir són l’auditoria ciutadana per fiscalitzar els poders públics i la presa directa de la sobirania si la dignitat de les persones no és respectada. No és cert que només es pot retallar o vendre, hi ha alternatives i es poden definir apostant per processos participatius, des de la ciutadania i els moviments socials a diferents nivells, no només l’autonòmic, sinó també el municipal.
Per aquesta raó donem suport a la concentració davant del Parlament el pròxim dia 4 de desembre. Una concentració que vol fer arribar el descontent d’una població castigada per les injustícies i les retallades als parlamentaris i parlamentàries, a una classe dirigent que s’entossudeix a girar l’esquena als més desfavorits i perseguir el benefici d’uns pocs. Per tot això, desobeïm els Pressupostos!
El 4 de desembre jornada de lluita
Totes al Parlament. Aturem els pressupostos de la misèria, desobediència!
[18 h a Foment-Via Laietana 32]
auditoriabcn@gmail.com
@AuditoriaBCN