El municipi més endeutat ja divisa la llum

Publicat a Ara.cat per Roger Tugas.

Composició títol3

El nou equip de govern que va entrar a l’Ajuntament de Moià (Bages) es va trobar una inesperada herència dels anteriors inquilins: un endeutament acumulat del 390% del seu pressupost. És per això que el municipi va passar a primera plana de l’actualitat en declarar-se en fallida el juliol del 2011. Menys de tres anys després, la situació ha començat a normalitzar-se, no sense haver de prendre mesures dràstiques, requerint unitat d’acció en l’àmbit polític i ciutadà i fins i tot amb anades i vingudes dels jutjats.

L’alcalde de Moià, el també diputat d’ERC Dionís Guiteras, celebra que ja han convertit “tots els semàfors vermells” en ambre o verd: l’endeutament ha caigut al 240%, el consistori paga els proveïdors a 30 dies i abona les nòmines amb normalitat i el 2013 va ingressar un milió d’euros més dels que va gastar. “Ja s’ha revertit la situació de tancament de l’Ajuntament”, celebra l’alcalde. Ara bé, el tractament no ha estat indolor. Algunes mesures estaven força clares, com l’optimització de certes despeses (el consistori tenia contractades 250 línies telefòniques inútils) o la renegociació de subministraments i deutes. D’altres han estat més difícils, com l’acomiadament del 40% de la plantilla de l’Ajuntament (prejubilant o recol·locant-ne una part) o el tancament de l’escola de música local.

Tanmateix, l’evolució no hauria estat possible sense la participació ciutadana. Cada sis mesos el govern local fa exposicions públiques per explicar la situació financera, cosa que ajuda que els veïns es faci càrrec de la situació i, per exemple, duguin a terme tasques de neteja voluntària, mantinguin viu el teixit associatiu i festiu sense ajudes públiques o paguin una de les pressions fiscals més altes del país. Els regidors, a més, són els primers a ajustar-se el cinturó i només cobren 150 euros al mes i cap dieta. Només el regidor que ha assumit més responsabilitats rep un sou mileurista. “No ens semblava moral acomiadar i cobrar, però no és sostenible”, apunta Guiteras.

La unitat social, a més, és igualment política. Tot i que ERC governa en minoria des de fa un any, pot aprovar mesures i pressupostos sense dificultats. “La gestió econòmica s’està portant correctament”, reconeix Llorenç Fort, regidor d’Entesa Moià, el principal partit de l’oposició, que afegeix: “Tots som veïns del poble, i si proposen mesures assenyades hi donem suport”. L’únic que trenca la plena cohesió és el paper del consistori respecte a la gestió del govern anterior. La Sindicatura de Comptes va detectar-hi irregularitats per valor de 4,5 milions d’euros, però l’Ajuntament no va voler presentar-se com a acusació, cosa que lamenta Fort. Al final, la fiscalia només ha acusat l’exalcalde i dues persones més per dietes irregulars per valor de 75.000 euros. Tot i això, l’associació local Moià Deute va presentar una denúncia contra l’anterior equip de govern al jutjat. “No podem entendre que no es busquin responsables”, critica Dídac Rimoldi, de l’entitat, que sospita que es van desviar fons a CiU.

A la recerca de deute il·legítim
Fora dels jutjats, Moià Deute reclama més “transparència i informació pública” en relació amb la situació financera. Així, va promoure una moció que el consistori va aprovar per unanimitat a finals de març per fer una auditoria ciutadana del deute a Moià per analitzar l’origen de la situació actual i quantificar la xifra total de deute il·legítim”, com ara part dels interessos contrets amb el ministeri d’Hisenda arran de l’accés obligat al pla de pagament a proveïdors i que reté un 50% de les transferències que  haurien d’arribar al municipi. Rimoldi ho veu com una acció “pedagògica” i per “fer més intel·ligible la despesa”. Guiteras també ho veu útil i com un “exercici de realisme”, tot i que avisa que ara els recursos tècnics i humans són limitats per crear l’eina adequada. Badalona, Sabadell, Cerdanyola, Blanes i Barberà del Vallès han aprovat mocions semblants.