Les retallades en sanitat, educació, dependència, vivenda, atenció a les víctimes de la violència masclista i altres drets socials es realitzen amb l’excusa del dèficit i dins el marc d’un procés de creixent deute públic. El pagament dels interessos previstos per a 2014 és de 36.590 milions d’euros, l’11% del pressupost, la segona partida després de les pensions. De 2008 a 2012 portem gastats 113.156 milions d’euros només en interessos. Al mateix temps, les retallades en polítiques socials superen els 120.000 milions, si comptem de 2010 a 2013. L’altra cara de la moneda es l’increment de la pobresa i les desigualtats. La població en risc de pobresa ha augmentat del 19,6% en 2007 al 21,1% en 2011 (cinc milions de persones).

La reforma de la Constitució pactada pel PP i PSOE l’agost de 2011 entra en plena contradicció quan contrastem el nou article 135.3 (que garanteix que el pagament del deute i els seus interessos gaudiran de “prioritat absoluta”) amb els articles del seu Títol Primer (Dels drets i els deures fonamentals), en el qual es recullen el dret a l’educació, a la salut, a una vivenda i, en definitiva, a una vida digna, entre molts altres. L’article 135.3 també estableix que el deute no podrà “ser objecte d’esmena o modificació”.

Es blinda així el pagament del deute presentant les retallades en polítiques socials com un mal necessari per “tranquil·litzar” als mercats i a la comunitat internacional (llegiu, la Troika) i “complir” amb la Constitució. I d’aquesta manera perpetua la violació dels drets humans, incomplint amb l’obligació de tot Estat de protegir-los i garantir-los. El deute es torna llavors il·legítim i dóna fins i tot arguments jurídics per a no pagar-lo si hi hagués voluntat política per fer-ho.

Aquesta situació no és exclusiva de l’Estat espanyol. El relator especial de Nacions Unides sobre el deute extern i els drets humans va afirmar al seu informe de maig de 2013 que les condicions dels rescats de la Troika a Grècia estaven violant els drets humans. I el Consell de Drets Humans adoptava fa poc més d’un any una “resolució” en la que afirmava que “el deute dels països en desenvolupament ha minvat la seva capacitat per crear les condicions que es requereixen per a l’exercici dels drets humans, en particular els drets econòmics, socials i culturals”.

La conclusió és clara. Cinc anys després de l’esclat de la crisi financera, el Govern espanyol –juntament amb el G20, la UE o l’FMI- continua promovent polítiques neoliberals injustes que posen en perill la garantia dels drets humans. Per trobar solucions al deute que garanteixin la justícia social necessitem un canvi de sistema. Respostes a la crisi que posin en el centre el rescat a les persones i no als bancs i a la indústria financera. Una regulació estricta del sector financer amb ple control democràtic, de manera que estigui al servei de la societat. Mecanismes que ens serveixin aquí i a la resta dels pobles del món que continuen vivint sota el jou de deutes il·legítims que perpetuen diferents formes de violència i misèria per a la majoria de la població mundial. Mecanismes que passin per no pagar el deute il·legítim.

Aquesta entrada ha estat escrita per Iolanda Fresnillo (@ifresnillo) i Tom Kucharz(@TomKucharz), membres de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute. No Devem! No Paguem! (@AuditCiudadana). Forma part de la sèrie que @3500M està fent sobre els Pressupostos Generals per a 2014.