El deute és un instrument de dominació dels pobles

Noticias, PACD en los medios, Prensa, Sin categoría
portada_llibrePublicat a Catalunya Plural per Benoît Cros  – Barcelona 16/10/2013 
 
[CATALÁ] [CASTELLANO aquí]
 
La Plataforma per una Auditoria Ciutadana del Deute presenta avui el seu llibre ‘Per què no hem de pagar el deute?’ Que explica els mecanismes que s’amaguen darrere l’endeutament públic. En parlem amb Pablo Martínez, un dels autors.

La Plataforma per una Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) es va crear l’any 2011 amb l’objectiu de promoure una auditoria dels comptes públics similar a la que es va realitzar a l’Equador l’any 2008, i que va permetre la renegociació d’una part del deute públic d’aquest país. La PACD vol fomentar una auditoria en tots els nivells administratius, des del municipal fins a l’estatal. Diversos municipis catalans han adoptat recentment mocions que declaren il·legítim part del seu deute.

La PACD presenta avui el seu llibre ‘Per què no hem de pagar el deute?’, que explica els mecanismes que s’amaguen darrere l’endeutament públic. En parlem amb Pablo Martínez, un dels autors.

Per què fer del deute una qüestió central?

El deute és una justificació per robar als pobles, és un instrument de dominació. Sempre ha estat així però s’ha intensificat a partir dels anys 70. A més és una cosa que mai es qüestiona, es presenta com una qüestió moral: “s’ha de pagar”.

Però el problema del pagament del deute no és una qüestió principalment conjuntural?

Hi ha clarament un empitjorament de la situació: l’Estat minva, ja no és capaç de complir la seva promesa, la de l’Estat de benestar. I es trasllada a les poblacions la culpa d’aquesta situació, quan en realitat prové de la mala praxi bancària. Es diu als ciutadans que han viscut per sobre de les seves possibilitats, que no hi ha altre remei, etc. Amb això es justifiquen les retallades pressupostàries quan, en realitat, ens estem endeutant per salvar interessos privats.

Com hem arribat a aquesta situació?

Amb una economia basada en el totxo. Les empreses i els bancs s’havien de finançar fora, especialment a França i Alemanya, i s’ha creat una bombolla insostenible. En esclatar aquesta bombolla, la banca ha acudit al papa Estat que, per la seva banda, ja tenia més despeses per la crisi, com els subsidis per atur. Tot això crea un dèficit pressupostari, i l’Estat acaba havent d’endeutar-se.

Quines solucions alternatives hi ha al pagament d’aquest deute?

Nosaltres proposem fer una auditoria ciutadana: decidir quina part del deute hem de pagar. Per aconseguir-ho, primer cal poder obtenir les dades necessàries. Un cop haguem definit quina part del deute no és legítim, cal pressionar perquè no es pagui.

En el cas d’Espanya, quina part del deute es pot considerar il·legítim?

El deute que prové dels rescats bancaris és el més obvi. De manera més general, hi ha molts casos en què l’Estat s’ha endeutat per prestar a tercers, això podria considerar-se il·legítim. Però cal anar més enllà del que és purament financer. Es podria parlar del deute derivat d’infraestructures inútils, de la corrupció o de la despesa militar. També cal pensar que un deute, encara que hagi estat contret de manera legítima, pot transformar-se en il·legítima si comporta un deteriorament en els drets humans i socials de la població. És a dir, si condueix a l’empobriment de la població, la ciutadania té dret a repudiar-lo perquè hi ha un canvi significatiu de circumstàncies. Si l’Estat no pot fer front a les despeses d’educació o sanitat a causa de l’endeutament, aquest es converteix en il·legítim.

Això vol dir que l’auditoria no és una qüestió només tècnica sinó política?

Exactament. Aquests conceptes són clarament polítics. Tenen a veure amb la presa de consciència per part de la població sobre què és legítim pagar.

Es podria simplement aplicar el famós ‘haircut’, és a dir, retallar el valor de tots els títols de deute per a tots els creditors, sense haver de mirar per a què han servit?

Efectivament, seria un alleujament temporal, ens permetria viure millor durant un temps però no resoldria el problema. L’auditoria va molt més enllà de determinar quin deute hem de pagar. Es tracta de prendre consciència de com hem arribat a aquesta situació i quina organització econòmica volem adoptar perquè no es reprodueixi.

I si no paguem el deute, qui ens prestarà diners?

Cal buscar maneres diferents de viure que no depenguin del crèdit i del creixement. Estem veient que no es pot créixer més perquè els recursos del món estan arribant als seus límits. L’auditoria ciutadana ha de servir també per buscar aquests models alternatius d’organització econòmica.

Share

One thought on “El deute és un instrument de dominació dels pobles

Comments are closed.