La justificació “econòmica” usada pels quals implementen aquestes polítiques austericides és el pagament del deute. Un deute del qual hi ha indicis més que suficients d’il·legitimitat en la seva generació. De quina altra forma podríem qualificar els rescats a la banca, o les “portes giratòries” entre la política i l’esfera privada, o la creació d’infraestructures inútils i costoses de mantenir? Aquest problema no és nou, sinó que és recurrent al llarg de la història. Ho hem vist en els anys recents en altres països europeus (Grècia, Islàndia, Irlanda…) i molt abans en països africans o llatinoamericans durant els anys 80. És en aquests últims on veiem exemples d’iniciatives que han buscat aclarir quins deutes és legítim pagar i quins no.

Des de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) creiem que ha de ser la voluntat popular la que defineixi -mitjançant un procés d’auditoria ciutadana que no sigui exclusivament econòmica, sinó també de gènere, ecològica i social- quins deutes han de ser pagats i quins, al contrari, han de considerar-se il·legítims i ser anul·lats. L’auditoria és una eina per valorar amb criteri com hem arribat a aquesta situació i qui són els responsables, i decidir com desitgem que funcioni la nostra economia. És un procés obert que decidirem entre totes, coordinant-nos amb els col·lectius que ja estan treballant en el mateix sentit.

La primera barrera amb la qual ens trobem és la falta de transparència. I això és així perquè permetre l’accés a la informació relativa a l’origen del deute, el seu procés o la seva execució, suposa donar armes a la població per provar la seva il·legitimitat. Així doncs, el nostre primer pas en aquest procés serà el d’exigir col·lectivament que la informació necessària es faci pública de forma completa i que estigui disponible en un format treballable per qualsevol. Cal crear una cultura de transparència a les administracions públiques que ara mateix no existeix, a través de l’exercici del nostre dret a exigir totes i cadascuna d’aquestes informacions, ja que en depenen les nostres vides.

L’anàlisi d’aquestes dades i la seva posterior difusió en un llenguatge social i comprensible per a totes són processos crucials a fi d’incrementar la presa de consciència de les poblacions. Veiem per això com l’auditoria és una eina poderosíssima d’autoformació. Arribats a aquest punt, i amb major coneixement, trobaríem col·lectivament noves faltes d’informació que obligarien a repetir el procés en el mateix o en nous àmbits. Només quan arribem a un coneixement profund de com ha estat el procés d’endeutament en tots els seus aspectes podrem arribar al canvi polític, econòmic i social profund al qual aspirem; proposar alternatives des de la base.

En la PACD ja tenim experiències en recopilació de dades públiques, anàlisis i difusió que són replicables a altres àmbits i ampliables. S’han elaborat des de diversos grups de treball diversos documents sobre el deute públic, d’àmbit estatal, autonòmic i local. On no existien dades públiques, s’ha dut a terme la tasca de reclamar-los. Es va aconseguir en tres ajuntaments la publicació dels seus pressupostos complets i al setembre presentem una instància col·lectiva en la Generalitat de Catalunya exigint informació.

També hi ha exemples locals com el del grup de Badalona, que va ser pioner en aconseguir que el ple de l’ajuntament declarés il·legítims els interessos del Pla de Pagament a Proveïdors. Aquesta iniciativa, que s’està estenent per altres municipis, permet introduir el concepte d’il·legitimitat en les institucions de l’estat i caminar cap a l’impagament del deute il·legítim des dels municipis. En aquesta línia, el nostre projecte dels Observatoris Ciutadans Municipals facilita la interacció àgil amb les nostres administracions, a través d’una eina web de gestió de consultes que ofereix tota la informació pressupostària. I el més important: són una eina de control de les institucions gestionada i pensada des de i per a la ciutadania.

Queden moltes coses per fer i el camí és llarg per obtenir el que busquem; una ciutadania informada i participativa, que prengui les regnes de la seva economia i de les seves vides. Que pressioni per una societat més transparent i més justa. No podem deixar en mans d’“un grup d’experts” el que hem de fer nosaltres mateixes; l’auditoria és ciutadana, o no és.