Des de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute volem manifestar el nostre rebuig a l’avantprojecte de llei de “Protecció de la Vida del Concebut i els Drets de l’embarassada” presentat pel ministre Gallardón el divendres 20 de desembre.
Rebutgem aquesta llei perquè l’entenem com un mecanisme patriarcal més de l’actual govern per sotmetre les dones a la seua ideologia conservadora, com una ferramenta de control dels cossos i de les vides de la meitat de la població. Un colp més emmarcat en una dinàmica d’austeritat que, per una banda, accentua la feminització de la pobresa i, per altra, situa les dones en una posició social subalterna.
Així doncs, rebutgem aquesta llei perquè volem que l’avortament forme part dels serveis proporcionats per un sistema de salut públic, de qualitat, universal i gratuït, que tinga en compte les especificitats de gènere.
Perquè considerem que l’avortament és una decisió personal i lliure que solament pot dur a terme la dona embarassada, ni l’Estat, ni l’Església, ni un jutge -si es tracta d’una jove d’entre 16 i 18 anys- ni dos metges i/o psiquiatres experts -en què?- aliens al centre on es farà la intervenció.
Perquè la vida que s’ha de protegir és la de les dones, persones amb uns drets -també sexuals i reproductius, per descomptat!-, no la d’un embrió, un fetus o un “concebut”.
Perquè engrandeix la bretxa de classe, ja que les dones amb recursos podran continuar avortant mentre a la resta se’ls impedirà, se’ls restringiran les possibilitats per interrompre els seus embarassos, se les conduirà a fer-ho en condicions de precarietat o se les obligarà a declarar-se en risc de malaltia mental per fer-ho.
Perquè volem viure en un món on la coeducació sexual des de l’escola promoga la llibertat i l’autonomia de les persones, perquè volem l’accés fàcil i gratuït als anticonceptius i, sobretot, perquè poder avortar lliurement i en condicions de seguretat en un sistema públic és una qüestió de justícia social.
La PACD impulsa una auditoria ciutadana del deute amb perspectiva feminista amb l’ambició de visibilitzar i saldar el deute històric que el sistema té amb les dónes, les més exposades a la seua violència tant real com simbòlica.