Aquest text ha estat elaborat colaborativament per la PACD-Barcelona arrel de diferents propostes de diversos partits polítics sobre auditories de deute.   [Versión Castellano]

Partits polítics i l’auditoria

El passat 12 de març el grup parlamentari Esquerra Plural (IU, ICV-EUIA i CHA) va presentar al Congrés de Diputats una proposició no de llei sobre la «creació d’una Auditoria de deute públic», així com d’una «comissió que determini els criteris econòmics i socials amb els quals poder qualificar com odiosa part del deute».

Gairebé al mateix temps, els grups d’ICV per una banda i la CUP d’altra, van interpel·lar al Govern de la Generalitat de Catalunya al Parlament sobre la qüestió del deute, interpel·lacions que van derivar en dues mocions que proposen la realització d’una auditoria del deute públic catalana (presentades dimecres 10 d’abril). Per la seva banda, la coalició Compromís al País Valencià (Bloc, IdPV i Verds) va fer públic el passat 20 de març un informe sobre la il·legitimitat del deute valencià, i proposa auditar «els comptes de la Generalitat Valenciana per comprovar si el deute públic respon a necessitats del funcionament operatiu o altres causes, de manera que identificarem i quantificarem el que coneixem com «deute il·legítim».

També en el Parlament Europeu el grup dels Verds / ALE ha aconseguit introduir en l’Informe Gauzés – sobre el reforç de la supervisió econòmica i pressupostària dels Estats membre que experimenten o corren risc d’experimentar greus dificultats en l’estabilitat financera dins de la zona euro – la proposta de realitzar auditories de deute públic.

Des que a l’octubre del 2011  la proposta de realitzar una auditoria ciutadana del deute espanyol sorgís d’una trobada entre diferents moviments i organitzacions socials, assumint com a pròpia la proposta de moviments socials del Sud, diversos partits polítics també han adoptat com a seva la idea de l’auditoria del deute públic com a eina per lluitar contra el pagament de deutes il·legítims, tant incloent les auditories de deute en els seus programes electorals com fent propostes concretes en les institucions en les quals estan presents.

Resulta encoratjador que la proposta d’analitzar de forma integral l’origen, composició, gestió i impactes del deute públic es converteixi en una prioritat per alguns partits polítics. Difondre i reclamar el dret de la ciutadania a conèixer què s’amaga darrere un deute que aquesta ciutadania està pagant a costa de retallades i reformes no pot sinó alegrar-nos. Entenem, però, que es tracta de propostes diferents a la proposta d’auditoria ciutadana que es fa des de la PACD, que, encara que complementàries, es doten de metodologies i aspiren a objectius diferents.

De la mateixa manera és important que conceptes com el de deute il·legítim (així, sense cometes) deixin de ser d’ús gairebé exclusiu per part d’activistes i moviments socials, i passin a formar part del vocabulari de partits polítics i ciutadanes en general. No obstant això, entenem que qui i com es defineixen aquests deutes il·legítims no ha de ser una cosa que quedi només en mans de les institucions o dels partits polítics, sinó que ha de ser fruit d’un debat ciutadà ampli i participatiu.

Una Auditoria Ciutadana és …

Des de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute No Devem! No Paguem! (PACD) proposem el procés d’Auditoria ciutadana com un instrument, un mecanisme a l’abast de tota la població per analitzar de manera crítica la política d’endeutament duta a terme per les autoritats del nostre país, així com l’impacte d’aquesta política sobre la població. No volem que l’auditoria es limiti a una anàlisi d’experts de dades financeres, sinó que proposem una anàlisi més ampli i profund que abasta des les retallades en els drets fonamentals dels ciutadans, en el medi ambient i la manca de transparència, fins al dret de control que tenen els ciutadans sobre aquells que governen, i promoure amb això una participació més activa en els afers públics. L’auditoria ciutadana l’entenem com un procés per, col·lectivament, comprendre com hem arribat fins a la situació actual, i quins impactes econòmics, socials, culturals, ambientals, de gènere i polítics ha tingut el procés d’endeutament. Només a través d’aquesta comprensió col·lectiva podem, des d’una ciutadania informada, proposar alternatives que realment responguin a les necessitats i interessos de la població (i no dels mercats, les elits econòmiques i els creditors). Una auditoria no com una tasca d’experts, sinó com un procés ciutadà d’educació popular i empoderament, pel qual recobrem el control sobre la nostra economia i les nostres vides, sobre la manera com produïm, la manera com consumim i en definitiva ens relacionem amb el nostre entorn.

L’objectiu no és només dirimir entre deutes legítims i il·legítims, sinó denunciar un sistema financer i un funcionament de les institucions suposadament democràtiques que atempta contra el benestar i els drets de la població, alhora que ens ha de permetre construir noves maneres per evitar caure de nou en endeutaments il·legítims. El moviment ciutadà que es va constituir fa un any de manera explícita en la PACD, va néixer amb l’objectiu de promoure un canvi del model econòmic i social. Entenem que la denúncia del mecanisme d’endeutament que fonamenta el sistema econòmic mundial i que genera profundes injustícies, és un element més en aquesta lluita contra el sistema capitalista i la ideologia neoliberal. L’auditoria ciutadana ens ha de permetre aportar el nostre gra de sorra a un nou paradigma econòmic que no es basi en el deute. Volem també contribuir a la recuperació de la sobirania del poble, a través d’espais d’aprenentatge i de democràcia participativa, dotant la societat d’una eina d’empoderament a través de la qual lluitar per la transparència, la democràcia i la justícia social. Òbviament el nostre objectiu final és aconseguir «no pagar el deute il·legítim i denunciar els culpables, exigint responsabilitats», però fer-ho des de la base, amb una majoria de la població recolzant aquesta demanda.

Ho volem fer a més sense limitar-nos a un àmbit territorial (l’estatal, autonòmic o local), sinó abordant els diferents espais d’endeutament institucional, desvetllant que aquest problema és el resultat d’una dinàmica econòmica i política que va més enllà de les nostres fronteres. La nostra crisi és la de Grècia, Xipre, Portugal o Islàndia, però també la d’Argentina, Equador, Tunísia, Zimbabwe o Filipines. Si la deutecràcia és global, els processos d’auditoria també ho han de ser, i per això ens coordinem des de baix amb altres moviments similars a través de xarxes com ICAN (Xarxa Internacional d’Auditories Ciutadanes del Deute)

El procés d’auditoria ciutadana que proposem des de la PACD està encara per construir, perquè l’estem construint entre moltes. Volem que paral·lelament al treball d’anàlisi del deute de l’Estat es realitzin auditories sectorials (sanitat, educació, medi ambient, de gènere, elèctrica …) o de diferent àmbit (municipal, autonòmic i estatal), el que fa més rellevant treballar en col·laboració amb la resta de moviments i unir forces, recursos i esforços. Cada moviment ciutadà, cada lluita sectorial, cada comitè de treballadores, cada assemblea local, constitueix una font d’informació de primera mà sobre el que ha envoltat al procés d’endeutament de les diferents institucions públiques, així com sobre els principals impactes del deute i de les mesures d’austeritat imposades per pagar aquest deute. En aquest sentit, entenem que el procés d’Auditoria Ciutadana ha d’estar obert a totes, inclosos partits polítics (sempre que no siguin part implicada en el procés d’endeutament que s’estigui auditant).

Entenem que les propostes d’Auditoria del deute públic que presenten els diferents partits polítics a les institucions no supleixen sinó que complementen la tasca de l’Auditoria Ciutadana. És important que, en cas d’aconseguir-ho, les auditories institucionals siguin transparents i permeten a la població accedir a la informació i documentació que faciliti el procés d’auditoria ciutadana. Alhora seria desitjable que es reconegui la feina ja realitzada per la ciutadania, sigui en el marc de la PACD o fora d’aquesta, a l’hora de proposar en una institució una Auditoria del deute públic. Veiem moltes possibilitats de col·laboració entre els dos processos, sempre que hi hagi aquest reconeixement al procés ciutadà, ja que serà la ciutadania la que en última instància ha de determinar quins deutes són il·legítims i per tant no hagin de ser pagats.

Un deute és il·legítim quan …

«Entenem que hi ha indicis més que suficients d’il·legitimitat en la generació de deute que el Govern espanyol, juntament amb la UE o els governs autonòmics i locals, estan utilitzant com a justificació per aplicar les seves polítiques d’austeritat. Per això, exigim el dret a saber, a conèixer els detalls del procés que ens ha portat a aquesta situació i per això proposem la realització d’una Auditoria Ciutadana del Deute, auditoria que ens permetrà evidenciar la il·legitimitat d’aquest deute i tenir alhora més força per exigir el NO PAGAMENT del DEUTE«. Així es presentava la PACD quan fa un any va celebrar la seva primera trobada estatal amb més d’un centenar d’activistes de tot l’Estat. Però, què entenem per deute il·legítim?

Des de fa anys els moviments socials del Sud i del Nord denuncien que no tots els deutes han de ser pagats. Hi ha deutes que comporten violacions de drets humans i drets econòmics, socials i culturals de la població, que atempten contra el desenvolupament d’una vida digna, que generen desigualtats, beneficiant a una elit mentre perjudiquen a la majoria de la població, que atempten contra la sobirania o que són producte de corrupció o de la mala gestió del govern. Aquests deutes poden ser considerats il·legítims, injustos o fins i tot contraris als principis de dret internacional

Hi ha deutes que fins i tot es poden considerar odiosos. Segons el dret internacional i la doctrina elaborada per Alexander Sack el 1927 un deute pot ser considerat odiós quan: (1) hagi estat contret per un règim despòtic, dictatorial, amb l’objectiu de consolidar el seu poder, (2) en contra de l’interès de la ciutadania i / o en l’interès personal dels dirigents i de les persones properes al poder, i (3) amb el coneixement de la destinació odiós dels fons prestats per part dels creditors (ha de complir aquestes tres condicions).

A diferència del concepte de deute odiós, deute il·legítim no és un concepte tècnic o jurídic, definit per experts, sinó que és un concepte ideològic, polític. Està en mans de la ciutadania definir en cada moment històric allò que és racionalment injust i per tant il·legítim. Per això des de la PACD treballem amb un concepte de deute il·legítim que va evolucionant a mesura que anem avançant en el procés d’Auditoria Ciutadana, i que no abasta tan sols els aspectes financers del deute.

En aquest sentit, entenem que el concepte utilitzat per Compromís en l’informe que recentment han publicat, limita en excés el que s’entén com a deute il·legítim. «És deute il·legítim tots els diners que la Generalitat Valenciana ha injectat per finançar i/o equilibrar el dèficit (pèrdues) per la negligent gestió de les seves empreses públiques mitjançant ampliacions de capital (adquisició d’accions o participacions) i també els diners prestats a tercers sense que facin res perquè el tornin». Aquesta definició exclou per exemple el deute en què ha incorregut la Generalitat Valenciana per a finançar infraestructures inútils o en què hi hagi hagut corrupció, malversació de fons o mala gestió. De la mateixa manera, la proposta presentada per Esquerra Unida al Congrés en nom del grup Esquerra Plural part de la mateixa concepció de deute il·legítim (encara que de vegades es confon en la proposició no de llei amb el de deute odiós), limitant-ho a la deute adquirit «no per fer front a les despeses corrents o d’inversió en l’economia real sinó per prestar els diners de nou en condicions favorables a subjectes privats els interessos dels quals no són necessàriament coincidents amb els dels ciutadans». En limitar l’exercici d’auditoria a una sèrie de càlculs financers han limitat també l’abast del il·legítim.

Com reconeix la proposta d’IU al Congrés de Diputats, aquest concepte es deriva de l’informe del tècnic d’hisenda Sr Agustí Turiel. Però aquest informe conclou que «En realitat el deute públic il·legítim és molt més gran: aquest informe no ha examinat (…) la il·legitimitat per altres conceptes que els estrictament econòmics». Si bé aquests exercicis d’auditoria financera són interessants, és important deixar clar que el concepte de deute il·legítim no pot limitar-s’hi.

Entenem a més que un deute es pot originar a través de mecanismes justos, però aquest deute no es pot considerar legítim si el seu pagament condiciona el benestar i fins i tot la supervivència de la població. Els deutes no «han de ser pagats» a costa dels drets, i molt menys en contra de la voluntat de la ciutadania.

Considerem que la legitimitat de les institucions i dels que ostenten el poder polític ha d’emanar de la ciutadania. No obstant això vivim en una època en què les institucions suposadament «democràtiques» han perdut tota la seva legitimitat, perquè actuen en perjudici de la seva ciutadania, i a falta d’aquesta legitimitat recorren a la coacció. En absència de referents per legitimar les polítiques, l’única legitimitat que segueix viva, l’única que podem invocar, és la que emana de la voluntat del poble. I per tant ha de ser aquesta voluntat popular la que defineixi què deutes han de ser pagats i quins, per contra, han de ser considerats il·legítims i per tant han de ser anul·lats. Som per tant la ciutadania la que posa la mesura del que s’ha de pagar i del que, senzillament ,cal repudiar.

I per tot això advoquem per una auditoria ciutadana que defineixi des de la base que és deute il·legítim.

L’Auditoria del deute, patrimoni de ningú, eina per a totes

Des de la PACD no pretenem donar lliçons a ningú ni imposar la nostra visió de com creiem que ha de ser una auditoria del deute (ciutadana) i qui ha de definir quins deutes són il·legítims (la ciutadania) ni com (des de baix i participativament). Entenem que l’Auditoria del deute és una eina que pot complir múltiples funcions, adoptar múltiples metodologies i realitzar-se en espais molt diversos.

Sent important distingir entre les propostes que alguns partits polítics han realitzat en els parlaments autonòmics, de l’Estat i Europeu, i la proposta d’Auditoria Ciutadana, veiem que les dues són propostes complementàries, que no han de competir sinó cooperar i retroalimentar-se. Però entenem també que és important no limitar el concepte de deute il·legítim a una qüestió tècnica ni econòmica com es ve definint en aquests processos institucionals. Cada procés d’auditoria establirà els límits d’allò que considera il·legítim, però al final serà la ciutadania la que marqui on és el límit del que no es pot acceptar, del que no acceptarem i, per tant, no pagarem.