Qui va ser president de l’Assemblea Nacional Constituent de l’Equador el 2008 escriu un llibre sobre una nova societat
Alberto Acosta (Equador, Quito, 1948), com a ministre d’Energia i Petroli d’Equador el 2007 va proposar deixar d’extreure petroli al Yasuni (Amazones Equatorià), després va dimitir com a president de l’Assemblea Nacional Constituent un mes abans de tancar la Constitució perquè volia més diàleg social.
Difon la filosofia del ‘Sumak Kawsay’ i ha escrit ‘El buen vivir, una oportunidad para pensar nuevos mundos’, una alternativa al desenvolupament per buscar una societat que s’orienti per l’harmonia, reciprocitat i la solidaritat en lloc de fer-ho per la competència.
-Un ministre d’Energia i Petroli que proposa deixar d’extreure ¿Com va arribar a aquest punt?
-Jo em vaig formar com a enginyer a Alemanya per treballar en el petroli d’Equador, era un entusiasta del cru. La meva visió va anar canviant al veure els processos de resistència a l’activitat petrolífera per part dels moviments socials, la tremenda destrucció ambiental i els problemes de malalties greus que causa en la població. L’aigua del Yasuní arriba a tot el continent així que com a ministre vaig proposar no extreure més petroli a canvi d’una contribució internacional. Correa no es va mantenir ferm en aquest propòsit i actualment se segueix extraient petroli amb totes les conseqüències que això implica.
-Més tard va ser elegit president de l’Assemblea Nacional Constituent ¿Com va ser liderar el procés?
-Amb l’actual, l’Equador ha tingut 20 constitucions des del 1830, la penúltima redactada en una caserna militar. Nosaltres vam voler fer una constitució ciutadanitzada i ho vam fer obrint les portes. L’assemblea es va dividir en taules constituents que van recórrer el país portant el debat, a Montecristi (cantó on es redacta la constitució) va, rebre més de 150.000 persones i vam obrir un gran debat nacional. Jo faig broma dient que la meitat del dia era assembleista i l’altra meitat recepcionista.
-¿Perquè va dimitir un mes abans de tancar el procés constituent?
-Hi havia hagut un important diàleg social, una important participació ciutadana i es necessitava almenys fer-ho un mes més per fer-ho amb calma. No es podia perdre qualitat en el debat intern, en la participació externa i molt menys en la redacció dels textos finals. Encara que vaig dimitir com a president vaig ser-hi com a assembleista fins al final del procés.
-¿Com van aconseguir una participació tan alta en un període tan curt de temps?
-Va ser un procés que neix anys abans de la mateixa societat civil, la ciutadania es mou i el carrer força la dimissió el 1997, 2000 i 2005 de tres presidents. La gent exigia participació i això es viu en el procés de Montecristi. Els ‘forajidos’, una mica similar als indignats, es mobilitzen als carrers i aconsegueixen incidir definitivament en la transformació del país.
-¿Com va veure la irrupció del moviment indignat?
-A mi el que més em crida l’atenció és trobar-me amb situacions llatinoamericanes a Europa. Respostes i reaccions populars de ciutadans atrapats pel dogal del deute extern causat per polítiques econòmiques neoliberals que ja hem viscut nosaltres. Hi ha una sèrie d’elements similars, no tot és igual, i veig amb preocupació la incapacitat d’Europa per trobar camins propis.
-¿Troba paral·lelismes entre el procés constituent que va viure a l’Equador i la situació actual a Espanya?
-És difícil traçar paral·lelismes, però es pot aprendre d’altres experiències. Aquí hi ha processos interessants, com el moviment autonomistes, la mobilització de la joventut al carrer, els reclams per a una auditoria del deute extern, els plantejaments per crear una nova constitució… No entenc com tot el sud d’Europa no exigeix el mateix tracte avantatjós que se li va donar a Alemanya el 1953 amb el deute extern. A l’Equador vam fer una auditoria del deute extern que va permetre determinar els deutes il·legítims. S’ha d’impugnar el deute injust encara que nosaltres només el vam renegociar.
-¿Com veu el procés independentista català?
-Una proposta molt interessant que sorgeix de la resposta de Catalunya i que demana un tracte de respecte en un estat cada vegada més centralitzat. El millor que es pot fer és obrir la porta a la democràcia i que sigui el poble qui decideixi.
-Una vegada constituïts com a país ¿Com es mantenen els processos democràtics?
-Una vegada tinguin una constitució, aquesta ha de ser una caixa d’eines per a la ciutadania on estan els teus drets, les teves obligacions, les institucions i els principis bàsics de com organitzar la societat. El ciutadà i la ciutadana han d’apoderar-se d’aquesta caixa d’eines i usar-la permanentment. Tenir una Constitució no et garanteix res si no se sap usar per transformar una societat.