Bloc estudiantil de la manifestació contra les retallades el 2 de març a Lisboa BLOCO

La història de l’endeutament portuguès és el resultat de la fallida del projecte europeu. La inserció de Portugal a la zona euro, acompanyada de l’aplicació de polítiques neoliberals, suposà la destrucció de la riquesa productiva del país. Privatitzacions i desregulació van permetre l’entrada de capital estranger al país, bona part des de l’Estat espanyol, destruint el teixit econòmic local, la seva indústria i l’agricultura. El creixement econòmic depen cada cop més de la inversió estrangera i del finançament a crèdit de les creixents importacions. La posició de la inversió internacional neta a Portugal (inversió + préstecs) va passar d’un 9,5% del PIB al 1996 a un 88% al 2007 i un 105% al 2011.

En aquest entorn, les importacions, la despesa pública i el consum es sostenien amb el crèdit barat i abundant des de les economies centrals de l’Eurozona. Un procés que va portar a un increment important de deute extern, sobretot del sector privat, que tenia el valor més elevat del conjunt de l’eurozona. Per contra el deute públic era d’un 68% del PIB al 2007, un percentatge similar al de França, Alemanya o Àustria.

A partir de 2007, sota l’impacte de la crisi financera mundial, el crèdit cap a l’economia portuguesa s’interromp bruscament, i els bancs no poden refinançar el seu deute, ni tan sols amb el crèdit barat del BCE. Els bancs van ser rescatats a la vegada que l’economia va entrar en recessió i l’ocupació va caure en picat. El deute públic va augmentar substancialment fins arribar al 93,5% el 2010 i al 120% del PIB a finals de 2012. La crisi del sector privat s’havia convertit així en una crisi pública, en transferir-se deutes privats al públic. El crèdit de la Troika inclou per exemple un paquet de 12.000 milions d’euros (d’un total de 78.000 milions) dirigit a recapitalitzar els bancs privats.

El gir d’austeritat des de març de 2010, aprofundit a partir de la signatura del Memorandum amb la Troika (signat pels dos principals partits del país), va agreujar encara més la crisi, sense aconseguir reduir el dèficit públic ni controlar l’augment del deute. Tot i els constants rumors d’una possible reestructuració (i quita) del deute portuguès, la Troika manté que Portugal no ho necessita i que pot continuar pagant el deute, amb més retallades i més austeritat.

Un compromís il·legítim

El 19 de gener es va presentar a Lisboa el primer informe de la Iniciativa d’Auditoria Ciutadana del Deute a Portugal (IAC). La IAC afirma que part del deute portuguès és clarament il·legítim: “el crèdit amb la Troika (adquirit per un govern sortint sense debat parlamentari) i les condicions que s’imposen en contrapartida; el deute que resulta d’una despesa pública il·legítima, com els contractes de l’Estat que afavoreixen indegudament interessos privats (incloent els partenariats públic-privats); les ajudes als bancs; les decisions de nacionalització i subseqüent privatització de BPN; la pèrdua d’ingressos per l’amnistia fiscal; i les despeses públiques associades a la corrupció”.

Dades clau del procés d’endeutament de Portugal

Des de l’inici del cicle d’austeritat, en dos anys (2010 / 2012):

– El PIB es va contraure en termes reals 5,3% (Font: INE)
– L’ocupació va disminuir un 7%
– La taxa d’atur va passar de 11,2% a 16,6%
– El nombre de persones desocupades privades de tota protecció augmenta del 48% al 57%
– El nombre de beneficiaris de rendes mínimes disminueix en un 10%
– Els salaris nominals han disminuït 10%
– La fallida d’empreses va augmentar un 12% el 2011, en relació amb l’any anterior, i un 43% el 2012
– L’emigració, especialment de la migració jove, creixent i els fluxos nets dels nivells assolits només es comparable als coneguts en la dècada de 1960.