El tribunal de la AELC (Asociación Europea de Libre Comercio) rechaza las reclamaciones por el litigio «Icesave» contra Islandia y sus habitantes

arton8741-425a5

[Valenciá/Catalá debajo]

Comunicado de prensa, 30 de enero por CADTM

http://cadtm.org/El-tribunal-de-la-AELC-Asociacion

El CADTM acoge con bastante satisfacción la decisión del tribunal de la AELC (Asociación Europea de Libre Comercio) |1| de rechazar las demandas interpuestas por los Países Bajos y el Reino Unido contra Islandia por el litigio del Icesave |2|.

La sentencia establece claramente que no es responsabilidad de un Estado cubrir los costes de las garantías del sistema bancario de una sociedad financiera con sede en el mismo, y que el mecanismo de seguridad debe ser financiado por los propios bancos. Esto confirma de forma implícita que el proceso de liquidación normal, tal como se aplicó a «Landsbanki» —casa matriz de Icesave—, es totalmente correcto en el caso en que un banco, incluso «demasiado grande para caer» tenga más deudas que activos. Y esa sería la situación en la que estarían la mayoría de los grandes bancos europeos si, en sus balances, se hubiera contabilizado los activos tóxicos de acuerdo a su valor real.

Sin embargo, desde el año 2007 y el comienzo de las repetidas crisis financieras se hizo todo lo contrario ya que había que salvar a los grandes accionistas, a costa de la población. Los gobiernos de los países industrializados concedieron garantías a sus bancos en riesgo de quiebra, utilizando sin ninguna justificación los fondos públicos para facilitar la liquidez de los mismos. Al mismo tiempo, esos gobiernos comenzaron a machacar con la consigna de que la población era la responsable del déficit estatal. Ese discurso tenía por fin convencer a los ciudadanos y ciudadanas que debían aceptar, puesto que eran los responsables, la reducción de salarios, la reducción de la cobertura de la seguridad social, el aumento de la precariedad y el deterioro de las condiciones laborales. Pero no se puede penalizar a los pueblos y éstos no están de acuerdo con las medidas de austeridad que se les imponen. Esta decisión del tribunal de la AELC demuestra el carácter legítimo de la opinión de la ciudadanía evidenciándose el carácter ilegítimo de esas medidas de austeridad.

El sistema bancario europeo sigue conteniendo la respiración hasta el día en el que sus activos tóxicos lleguen a su vencimiento y ya no se puedan ocultar. En ese momento se le pedirá (más bien se le ordenará) a la ciudadanía que lo rescate una vez más. Los gobiernos mediante unas estructuras ya establecidas, mendigarán ante los mercados financieros para conseguir préstamos —de su propio dinero— que dirigirán a los bancos que mantengan sus activos tóxicos. Con la decisión de la AELC, sabemos ahora que no son los pueblos (el griego, el irlandés, el portugués u otros) los que deben pagar y que la voluntad de los gobernantes para actuar de esa manera demuestra su complicidad con las entidades bancarias.

Las crisis financieras continuarán hasta que los bancos sean expropiados sin indemnización, socializados, puestos bajo control popular y democrático y al servicio de la población y no de los mercados financieros. También es necesario identificar, mediante una auditoría ciudadana de la deuda pública, todas las deudas ilegítimas, en particular las que provienen del rescate bancario, para poder anularlas.

Notas

|1| Cuatro países, Liechtenstein, Suiza, Noruega y Islandia, conforman la Asociación Europea de Libre Comercio, véase el sitio oficial http://www.efta.int/

|2| Véase http://www.eftacourt.int/images/upl…

Resolución judicial (en inglés): http://www.eftacourt.int/images/uploads/16_11_Judgment.pdf

 

[Valenciá/Catalá]

El tribunal AELC rebutja les reclamacions pel litigi “Icesave” contra Islàndia i els seus habitats

Intersindical Valenciana se suma a la valoració del CADTM

El CADTM acull amb prou satisfacció la decisió del tribunal de l’AELCde rebutjar les demandes interposades pels Països Baixos i el Regne Unit contra Islàndia pel litigi de l’Icesave.

El tribunal de l’AELC (Associació Europea de Lliure Comerç) rebutja les reclamacions pel litigi “Icesave” contra Islàndia i els seus habitants.

La sentència estableix clarament que no és responsabilitat d’un Estat cobrir els costos de les garanties del sistema bancari d’una societat financera amb seu al mateix, i que el mecanisme de seguretat ha de ser finançat pels propis bancs. Això confirma de manera implícita que el procés de liquidació normal, tal com es va aplicar a «Landsbanki»-casa matriu d’Icesave-, és totalment correcte en el cas en què un banc, fins i tot «massa gran per caure» tinga més deutes que actius . I aquesta seria la situació en què estarien la majoria dels grans bancs europeus si, en els seus balanços, s’hagués comptabilitzat els actius tòxics d’acord al seu valor real.

No obstant això, des de l’any 2007 i el començament de les repetides crisis financeres es va fer tot el contrari ja que calia salvar els grans accionistes, a costa de la població. Els governs dels països industrialitzats van concedir garanties als seus bancs en risc de fallida, utilitzant sense cap justificació els fons públics per facilitar la liquiditat dels mateixos. Alhora, aquests governs van començar a picar amb la consigna que la població era la responsable del dèficit estatal. Aquest discurs tenia per fi convèncer els ciutadans i ciutadanes que havien d’acceptar, ja que eren els responsables, la reducció de salaris, la reducció de la cobertura de la seguretat social, l’augment de la precarietat i el deteriorament de les condicions laborals. Però no es pot penalitzar als pobles i aquests no estan d’acord amb les mesures d’austeritat que se’ls imposen. Aquesta decisió del tribunal de l’AELC demostra el caràcter legítim de l’opinió de la ciutadania evidenciant el caràcter il · legítim d’aquestes mesures d’austeritat.

El sistema bancari europeu segueix contenint la respiració fins al dia en què els seus actius tòxics arriben al seu venciment i ja no es puguen amagar. En aquest moment se li demanarà (més aviat se li ordenarà) a la ciutadania que el rescat una vegada més. Els governs mitjançant unes estructures ja establertes, pidolaran davant els mercats financers per aconseguir préstecs-dels seus propis diners-que dirigiran als bancs que mantinguen els seus actius tòxics. Amb la decisió de l’AELC, sabem ara que no són els pobles (el grec, l’irlandès, el portuguès o altres) els que han de pagar i que la voluntat dels governants per actuar d’aquesta manera demostra la seva complicitat amb les entitats bancàries.

Les crisis financeres continuaran fins que els bancs siguen expropiats sense indemnització, socialitzats, posats sota control popular i democràtic i al servei de la població i no dels mercats financers. També cal identificar, mitjançant una auditoria ciutadana del deute públic, tots els deutes il · legítims, en particular les que provenen del rescat bancari, per poder anul · lar.

Veure en línia :  http://www.intersindical.org/moviments_socials/article/el_tribunal_aelc_rebutja_les_reclamacions_pel_litigi_icesave_contra_islandi